Diari d´Andorra 6 d´Octubre 2.007

Si repassem la Constitució, hi trobarem, per exemple, elements com els que segueixen a continuació:
Dels drets i llibertats.
Capítol I. Principis generals. Article 4.
“La Constitució reconeix que la dignitat humana és intangible i, en conseqüència, garanteix els drets inviolables i imprescriptibles de la persona […]”.
Article 6.
“1. Totes les persones són iguals davant la llei. Ningú no pot ésser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió, o qualsevol altra condició personal o social [...]”.
Capítol III. Dels drets fonamentals de la persona i de les llibertats públiques.
Article 9.
“1. Totes les persones tenen dret a la llibertat i a la seguretat [...]”.
Article 14.
“Es garanteix el dret a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge. Tothom té dret a ésser protegit per les lleis contra les intromissions il·legítimes en la seva vida privada i familiar”.
Article 15.
“[…] Es garanteix igualment el secret de les comunicacions, llevat el cas de manament judicial motivat”.
Article 35.
“La llei garantirà i els poders públics defensaran els drets dels consumidors i dels usuaris”.

Del Govern. Article 72.
“[...] 3. L’Administració pública […] i actua d’acord amb els principis de jerarquia, eficàcia, transparència i plena submissió a la Constitució, les lleis i els principis generals [...]”.

Anys després de la meva per l’aparició de les contrasenyes de 15.995 correus electrònics del domini andorra.ad, les falsedats i elocubracions continuen sense poder-se oblidar. I jo, il·lús, que no pensava en tot l’enrenou i els maldecaps que em portaria.
Va ser el 6 d’octubre del 2005 quan vaig interposar la denúncia davant l’Agència de Protecció de Dades (APDA) per una suposada, però comprovada, divulgació de les dades dels usuaris del correu andorra.ad.Sigui com sigui, l’evidència no es pot negar. Si les dades dels correus amb les respectives contrasenyes eren / devien estar gestionades i assegurades per l’STA ja en podeu treure conclusions, que no judici.
Vaig aportar totes les proves de què disposava, declarar com a testimoni a la fiscalia i a la policia i col·laborar amb el que se’m va demanar a l’APDA. Només hi va haver una dimissió. No tinc res personalment contra el dimitit Sr. Palacios, però és evident que els empleats i/o empreses amb les quals treballava i treballa l’STA li van fer un gol.
Si bé el Sr. Palacios n’era el director, no hi hauria d’haver un cap d’informàtica i un de seguretat i més responsables de les dades de tots els que engreixem la caixa de l’empresa i més? Doncs de lògica és que també hi hauria d’haver més dimitits.
I no hi hauria d’haver també uns registres de les comunicacions? Hi eren? On van anar a parar? Hi són?

El registre és necessari per facturar i qualsevol proveïdor d’Internet ha de tenir-lo per a qualsevol incidència i posar-lo a disposició dels organismes pertinents quan sigui necessari per a oportunes investigacions. En aquest cas l’APDA i la Batllia.
Un any després hi va haver el cessament del ministre d’Ordenament Territorial, Sr. Manel Pons, i president del consell d’administració de l’STA, que deia que estava “sorprès” pel cessament.
El Sr. Pons no va contestar a la meva petició d’una reunió per a informació (com a ministre del Govern) via l’antic ministre d’Interior ni com a president del consell d’administració de l’STA (documents entrats oficialment a l’STA). El Sr. Pons va parlar de “muntatge”. Si el coneix li agrairé molt si me’l pot explicar. Per lògica, i com a ministre, el Sr. Pons no tenia dret a parlar com ho feia, divulgar qualsevol cosa, i finalitzar amb la frase “la investigació no està acabada”.
En aquests dos anys he rebut pressions, acusacions i atacs personals. El Sr. Pons, que va saltar-se tots els articles de la Constitució abans esmentats, a l’igual del mateix STA.

Quan l’Agència de Protecció de Dades va fer un test d’intrusió per comprovar la seguretat de la parapública van constatar de seguida que era des de la seu de l’APDA. Com pot ser que després d’haver comunicat l’adreça IP, el dia i l’hora dels dos ordinadors que compartien l’arxiu amb les contrasenyes de 15.995 usuaris amb el programa eMule, no diguin on estaven?
Amaguen / menteixen en alguna cosa? Quasi segur. O no?
Vull recordar que el Sr. Nadal no va negar mai a la premsa i a la televisió que el programa eMule no funcionés a les seves oficines!

Com es pot anomenar “auditoria externa” la decisió del Govern d’encomanar-la a T-Systems, si aquesta empresa treballava per a l’STA i tenia accés a la seva Intranet?
Encara que això no hauria de passar, un error el pot cometre qualsevol persona en qualsevol moment, però no l’han de pagar els usuaris (utilitzadors del correu andorra.ad) ni de bon tros la persona que ho denuncia. Recordo que a part d’allò anteriorment esmentat he estat vuit mesos sense un dels meu ordinadors.
D’altra banda, els usuaris del servei de telecomunicacions han de conèixer on són, on van i què fan amb les seves dades i si és necessari atorgar el corresponent permís per a la seva transmissió i la manipulació a tercers. Com en el cas de la facturació que es passeja per la capital d’Espanya.

Durant tot aquest temps he constatat la manca de cultura de protecció de dades. Ni cap persona física ni cap empresa ha interposat denúncies. Ni a l’APDA, ni a l’associació de consumidors, ni a la Batllia. I l’STA continua fent el que vol.
Els usuaris que decideixen donar-se de baixa de la facturació en paper i consultar-la per Internet, en el moment d’entrar al formulari han d’acceptar la manipulació de les dades? En cap contracte escrit hi figura, i a més, sigui en paper, format PDF o Excel (que no funciona), ho fa la mateixa empresa de la capital d’Espanya.
Com a exemple de la no cultura de dades, un fet molt curiós i greu va passar quan en una sessió del Consell General on s’havia de decidir el nomenament del nou / nova fiscal general en substitució o no de la Sra. Assumpta Pujol, es van llegir els currículums dels aspirants tot comunicant l’adreça completa i els números de telèfon! La sessió era retransmesa per la televisió nacional, la ràdio nacional i per Internet!
Un altre cas menys curiós, però preocupant i no menys greu, va ser quan diversos senyors de l’STA i T-Systems van anar amb les mans a les butxaques a demanar informació a l’Agència de Protecció de Dades extraoficialment. Evidentment, l’agència va denegar la informació i els va invitar, però, a signar una compareixença.
Encara un altre, quan l’STA va enviar un correu massiu (Invitació Línia Empresa) amb més de 50 adreces de correu, visibles per cadascun dels destinataris, per convocar una reunió en un hotel de la capital i presentar les noves tarifes de les comunicacions als empresaris.

El 2 de febrer d’enguany amb la resolució número 152/05, l’APDA va deixar ben clara la manca de seguretat de l’STA i així es van confirmar per un costat i esfumar-se per l’altre molts rumors, però encara avui resta una causa oberta a la Batllia. No va ser cap muntatge per part meva. No em penedeixo de res, ja que tinc la veritat i les proves. Qualsevol fet o situació en qualsevol lloc i seguint els meus principis i educació el posaré a les mans de l’organisme pertinent.

Els usuaris de l’STA necessiten més informació i, evidentment, jo mateix, per a l’aclariment de l’afer una vegada per totes.