Opinió Diari d´Andorra 27 d´Agost de 2008
STA, servei o engany?
Diari d’andorra
La nostre STA genera moltes sensacions. Moltes, eh. I,sobretot, el que genera, sense cap mena de dubte, són molts interrogants. Moltes preguntes del milió. Vegem-ho.
Com es poden tolerar tantes avaries, desídia i desinformació envers els usuaris?
No creieu que és massa? Ningú no hi pot posar fre?
Amb els empleats, alguns contractats per empreses de treball temporal, enginyers, empreses foranes i assessors milionaris que treballen en d’altres empreses amb informacions privilegiades, no són capaços d’informar mínimament els usuaris que paguen els seus sous i el 10% de cànon governamental?
No pot el Govern , ja que l’empresa és parapública, fer un gest de bona voluntat?
No poden informar i demanar excuses (llegiu descompte en la facturació?)
Massa problemes i un rere l’altre.
Quasi sempre per culpa dels veïns, diuen. Talls de línies de telèfon, missatges que arriben quintuplicats, talls de l’ADSL, enviament massiu de correus on es pot veure l’adreça de tothom, filtres (segons ells) que eliminen l’spam i es carreguen els correus que no són spam, missatges que arriben dos dies després, lentitud de les connexions d’ADSL i, el més greu, la publicació de les adreces de 15.995 usuaris amb les cor responents contrasenyes per poder accedir-hi.
L’octubre vinent ja s’hauran exhaurit tres anys. Com ve a dir el Manual Digest, ajudar un país tercer a desenvolupar les comunicacions –com pot ser un acord recent de caràcter internacional on s’ha inclòs la parapública andorrana– és un bon gest, i d’agrair. Però la primera obligació és arreglar els problemes d’un mateix per donar el servei degut per contractat als usuaris.
I el que sí que és clar és que els preus són abusius i que la prepotència a voltes es podria convertir en eslògan de marca: a callar i a pagar. O el que és el mateix: STA, cada dia una mica més! O menys per més, vaja.
Com es poden tolerar tantes avaries, desídia i desinformació vers els usuaris?
Diari d’andorra
La nostre STA genera moltes sensacions. Moltes, eh. I,sobretot, el que genera, sense cap mena de dubte, són molts interrogants. Moltes preguntes del milió. Vegem-ho.
Com es poden tolerar tantes avaries, desídia i desinformació envers els usuaris?
No creieu que és massa? Ningú no hi pot posar fre?
Amb els empleats, alguns contractats per empreses de treball temporal, enginyers, empreses foranes i assessors milionaris que treballen en d’altres empreses amb informacions privilegiades, no són capaços d’informar mínimament els usuaris que paguen els seus sous i el 10% de cànon governamental?
No pot el Govern , ja que l’empresa és parapública, fer un gest de bona voluntat?
No poden informar i demanar excuses (llegiu descompte en la facturació?)
Massa problemes i un rere l’altre.
Quasi sempre per culpa dels veïns, diuen. Talls de línies de telèfon, missatges que arriben quintuplicats, talls de l’ADSL, enviament massiu de correus on es pot veure l’adreça de tothom, filtres (segons ells) que eliminen l’spam i es carreguen els correus que no són spam, missatges que arriben dos dies després, lentitud de les connexions d’ADSL i, el més greu, la publicació de les adreces de 15.995 usuaris amb les cor responents contrasenyes per poder accedir-hi.
L’octubre vinent ja s’hauran exhaurit tres anys. Com ve a dir el Manual Digest, ajudar un país tercer a desenvolupar les comunicacions –com pot ser un acord recent de caràcter internacional on s’ha inclòs la parapública andorrana– és un bon gest, i d’agrair. Però la primera obligació és arreglar els problemes d’un mateix per donar el servei degut per contractat als usuaris.
I el que sí que és clar és que els preus són abusius i que la prepotència a voltes es podria convertir en eslògan de marca: a callar i a pagar. O el que és el mateix: STA, cada dia una mica més! O menys per més, vaja.
Com es poden tolerar tantes avaries, desídia i desinformació vers els usuaris?
Comentaris