Els usuaris ja donen la cara i comencen a cabrejar-se
Publicat al Diari d´Andorra
SOM, però no hi acabem de ser
Francesc Robert
• La Societat Andorrana de Telecomunicacions ha canviat el seu nom comercial, ara es diu SOM. Suposo que han canviat el nom per algun motiu, diguem-ne marquetinià, que desconec. Canvi de marca, canvi en el nom de la societat, logotip nou… tot molt bonic, molt estètic, amb coloraines. Però avui, el dia que estic escrivint aquesta columna, dissabte 6 de desembre, molt pocs dies després que l’STA es digui SOM, no he pogut fer ni una trucada des del meu mòbil. Ho he provat una vegada darrere l’altra i… res! Res de res, totalment impossible! Al principi em pensava que era un problema del meu mòbil, però resulta que no! Que les persones que estaven al meu voltant tampoc podien! He pensat que era un problema de la zona del Pas de la Casa, que és on estava quan el mòbil ha començat a fallar (el meu i els de les persones del meu entorn), però a la tarda ni a Escaldes ni a Sant Julià he pogut utilitzar el meu mòbil, i el mateix passava a la gent amb la qual parlava, em refereixo a la gent amb la qual parlava cara a cara, perquè pel mòbil era una quimera.
Això sí, l’empresa que havia de proveir el servei té un nom nou. Un nom contradictori amb el que passava, perquè semblava que no hi acabàvem de ser. Avui, ja entrats en ple segle XXI, on tot es mou a ritme de vertigen, és molt difícil per a una empresa tan petita (si la comparem amb les empreses del sector) viure i progressar en tots els canvis que demana un sector tan canviant i en constant creixement, com és el de les telecomunicacions. Això sí, ni s’obre el sector al lliure mercat (que és molt savi i és la clau del progrés econòmic i tecnològic), ni es privatitza perquè la iniciativa privada (que també és sàvia) pugui, amb el legítim objectiu de maximitzar el benefici, optimitzar el servei. De totes formes aquest no crec que sigui un d’aquells sectors tan especials oberts a la inversió estrangera, a més parlar de privatització i liberalització en aquest sector és un d’aquells tabús… els quals ni els que es fan dir liberals (tot i que no ho són) s’atreveixen a tocar. Però jo miro els altres països de l’entorn, fins i tot microestats, i veig que el sector en qüestió està liberalitzat. SOM, però no acabem de ser-hi.
***
No comment!
08 desembre, 2008
SOM, però no hi acabem de ser
Francesc Robert
• La Societat Andorrana de Telecomunicacions ha canviat el seu nom comercial, ara es diu SOM. Suposo que han canviat el nom per algun motiu, diguem-ne marquetinià, que desconec. Canvi de marca, canvi en el nom de la societat, logotip nou… tot molt bonic, molt estètic, amb coloraines. Però avui, el dia que estic escrivint aquesta columna, dissabte 6 de desembre, molt pocs dies després que l’STA es digui SOM, no he pogut fer ni una trucada des del meu mòbil. Ho he provat una vegada darrere l’altra i… res! Res de res, totalment impossible! Al principi em pensava que era un problema del meu mòbil, però resulta que no! Que les persones que estaven al meu voltant tampoc podien! He pensat que era un problema de la zona del Pas de la Casa, que és on estava quan el mòbil ha començat a fallar (el meu i els de les persones del meu entorn), però a la tarda ni a Escaldes ni a Sant Julià he pogut utilitzar el meu mòbil, i el mateix passava a la gent amb la qual parlava, em refereixo a la gent amb la qual parlava cara a cara, perquè pel mòbil era una quimera.
Això sí, l’empresa que havia de proveir el servei té un nom nou. Un nom contradictori amb el que passava, perquè semblava que no hi acabàvem de ser. Avui, ja entrats en ple segle XXI, on tot es mou a ritme de vertigen, és molt difícil per a una empresa tan petita (si la comparem amb les empreses del sector) viure i progressar en tots els canvis que demana un sector tan canviant i en constant creixement, com és el de les telecomunicacions. Això sí, ni s’obre el sector al lliure mercat (que és molt savi i és la clau del progrés econòmic i tecnològic), ni es privatitza perquè la iniciativa privada (que també és sàvia) pugui, amb el legítim objectiu de maximitzar el benefici, optimitzar el servei. De totes formes aquest no crec que sigui un d’aquells sectors tan especials oberts a la inversió estrangera, a més parlar de privatització i liberalització en aquest sector és un d’aquells tabús… els quals ni els que es fan dir liberals (tot i que no ho són) s’atreveixen a tocar. Però jo miro els altres països de l’entorn, fins i tot microestats, i veig que el sector en qüestió està liberalitzat. SOM, però no acabem de ser-hi.
***
No comment!
08 desembre, 2008
Comentaris