Rovaniemi 2009

66º 33' 39" N – Cercle polar àrtic
Cultura, disciplina i “savoir faire”

Fa dues setmanes vaig tenir l’oportunitat de visitar la ciutat de Rovaniemi capital de la Laponia Finlandesa.

Els 8 dies d’estància en van permetre de conèixer una mica com viuen i treballen i el caràcter dels Lapons/finlandesos.

Ara que es parla de la crisis del turisme, dels preus de les pistes d’esquí i dels hotels, dels “problemes” de circulació els dies de grans nevades, etc. i com no dels dies d’obertura dels comerços voldria fer-vos part de l’experiència viscuda.

Els hotels,
L’hotel on en vaig allotjar ( City Hotel) el més antic de la ciutat ha estat remodelat varies vegades.
A Finlàndia no existeix la classificació però categoria es pot comparar amb un 4 estrelles.
Com tots en general, les habitacions son petites però molt ben decorades i amb tots el serveis necessaris.
El tracte amb els clients és immillorable. Els àpats amb molta varietat, son copiosos. Cuina finlandesa amb tocs una mica al gust del europeus del sud. Predomina la carn de ren i el salmó.
L’esmorzar és com un dinar on hi ha de tot des de sopa, amanides, embotits, ous,carn i peix fins a fruites, cafè, te, croisssants, etc. No hi manca tampoc, es clar, el salmó.

La ciutat,
A Rovaniemi hi viuen unes 60.000 persones. S’hi pot arribar en tren, cotxe i avió.
És una ciutat de serveis dedicada al 90% al turisme, sobre tot al hivern però també a l’estiu.
Disposa d’una universitat on entre d’altres, imparteixen cursos d’hostaleria. També té una industria de ganivets, una de telecomunicacions i una de recerca tecnològica.
Dels varis museus destaca l´ Arktikum que presenta la vida al cercle polar àrtic, amb fòrums, cursets i reunions i que ha rebut varis premis per els estudis i la seva aportaciò al medi ambient.

A la ciutat, per un costat, s’ajunten dos rius, el Kemijoki i el Ounasjoki, que al hivern estan completament gelats i per on la gent i circula amb motos de neu o també a peu per travessar els quasi 400mts d’amplada i per l’altre una autovia de tres carrils per cada sentit de circulació.

Paral•lelament a l’autovia hi ha pistes ben senyalitzades per les motos de neu, per vianants i bicicletes que tothom respecta. Els boscos d’avets extensos a pèrdua de vista.
En 8 dies només vaig veure un cotxe de policia.
Les motos de neu i els cascos en els aparcaments es poden deixar sense problemes ja que ningú “canvia rés de lloc”.

Els carrers, amb gel i neu no posen cap problema als vianants. No hi tiren sal. Les màquines lleva neus netegen al matí o quant fa falta però desprès i posen grava i la gent no es “fot de cap.” Fins i tot circulen en bicicleta i he vist senyores amb talons alts.

Per les carreteres netes d’embussos, es circula amb fluïdesa sense problemes ja que tots els conductors van amb equipaments per llei.

Govern i comú ja fa temps que han engegat un estudi sobre el canvi climàtic i ja que és aquí al cercle polar àrtic on va a parar tota la pol•lució mundial i per això ja hi circulen multitud de cotxes elèctrics.

Els carrers nets. Sense caixes de cartró ni contenidors d’escombreries davant dels magatzems o al mig de la vorera.

Els habitants,
Els habitaans son molt educats, disciplinats, molt afables i servicials.
Quasi tots son bilingües. Finlandès/anglès. Vaig trobar qui parlava també francès i una guia que ens va acompanyar en una excursió que parlava castellà.
Els vianants no travessen els carrers si el semàfor és vermell encara que no vingui cap cotxe.
Els conductors, en els passos de vianants, redueixen la seva velocitat molt abans d’arribar-hi i quant un vianant travessa no acceleren fins que la persona no esta a l’altre vorera.
Segons comentaris de varies persones del país una casa es pot llogar per 400€ mensuals i un estudiant només paga el 50%.

Les costums,
A intoxicar-te al carrer. Prohibit fumar.
Esta prohibit en tot els locals.. A les entrades dels edificis, bar, restaurants, etc. s’hi troben cendrers per els fumadors i cap cigarreta per terra.

A les entrades de les cases he pogut veure un artefacte enginyós: Un suport de ferro amb tres raspalls durs per netejar les sabates abans d’entrar.

L’esmorzar el la col•lació més forta del dia. Al migdia mengen lleuger i al vespre més copiosament.

Els comerços,
Lo primer que fan els empleats de comerç en entrar un client és saludar-te amb un gran “TERBETULOA” , benvingut en finlandès. Amb l´idioma oficial I no en cap altre.
En demanar excuses per no poder parlar el seu idioma fan lo impossible per parlar el del visitant.
Si demanes qualsevol informació no paren fins que poden facilitar les dades demanades.

Tot i ser una ciutat que treballa al 90% amb el turisme cuida de la vida familiar i dels treballadors.
Els comerços del centre de la ciutat no obren ni el dissabte per la tarda ni el diumenge. A excepció d’un centre comercial de fora del centre on si que hi havia un petit bar, una botiga d’alimentació i una de records.

Al Santa´s Claus Village era l’únic lloc on estaven totes les botigues de souvenirs obertes. Hi ha grups que visiten expressament la “residència” del Pare Noel en 1 dia, el qual per cert entenia català i en parlava alguna frase.

L’aeroport,
Situat estratègicament a 4 km de la ciutat rep només amb vols xàrters i per les festes nadalenques, més de 200.000 viatgers. És “l’oficial” del Pare Noel segons pregona la publicitat.
I aterren avions tipus Airbus a 319/20/21 i no tenen problemes amb la neu i gel ja que les pistes estan ben cuidades. El dia de la meva arribada estaven a -9° Celsius.
Abans de tornar a agafar l’avió de tornada hi havia una funcionaria fent una enquesta de satisfacció amb un gran somriure tot i agraint la visita a la ciutat.

Les pistes d´Ousnavaara,
Situades a 3/4 Km del centre de la ciutat s’hi por esquiar fins les 12 de la nit, segons els dies.
Si pot esquiar per hores, mitja jornada o dia complet. Els forfets van des dels 24€ per 1 dia a 46€ per 2 dies.
Els menors de 7 anys acompanyats, sense càrrec i els estudiants beneficien del 30% de descompte.

El nivell de vida,
És el més alt del nord d’Europa després d’Islàndia, ara en recessió .Gaudeixen de una molt bona millor protecció social per part de govern!.
L´impost de valor afegit és del 22%.

Una ampolla d’aigua de 33 cl en un supermercat costa 1,50€

Tot un exemple,

Comentaris

Anònim ha dit…
igual que a andorra

Entrades populars d'aquest blog

El perill de les anomenades xarxes socials